La portava la Dolors, una companya de joieria; cada dimarts no li treia l'ull de sobre... Fins que la Raquel i jo ens vam decidir: Dolors, et copiem la polsera!!!
Dit i fet!!!
El mateix dimarts ja la teníem feta!
Super bonica, cómoda, portadora i resultona!
Espero que us agradi tant com a mi.
Quan me la vegi la meva mare, espero que no me la prengui....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada